Alguns retalls que han escrit els lectors dels llibres de Joseph Puig:
- llegir Joseph Puig és gairebé tan interessant com parlar amb ell perquè escriu com parla, pla, proper, eloqüent… Els anys han augmentat la seva pròpia saviesa i les seves “Perlas Cultivadas II”, són això, trossets de saviesa que convé degustar amb una copa de vi a la mà i rellegir-les per gaudir-ne més. La majoria són “filles seves” encara que també en publica algunes “adoptades”, molt ben triades.
- Que bonic és aquest relat que ens està deixant, segons diu per si algun dia li falla la memòria, però amb aquesta espurna i aquesta agudesa mental tenim Puig per a estona. L’home que va fer vins que ens van delectar, ha canviat la pipeta per la ploma, per continuar fent-nos somiar. (Ignacio Torralba – Restaurant Amaya) “Perlas Cultivadas II”
- Pep Puig és un amic que ho sap tot sobre el vi i sobre la manera d’iniciar els desventurats que ho ignoren. Al Brewing District de Chicago vaig tenir el privilegi d’escoltar la seva famosa paràbola de la virtut del vi que va convertir les ànimes perdudes d’una multitud de bevedors de cervesa. Per un moment vaig sospitar, erradament, que tractava d’una representació abans assajada. No era així. A la novel·la James ho explica amb aquestes paraules: “el vi és funció i passió; si li perds la passió, et converteixes en un funcionari” (Javier Luca de Tena) “Al Norte y al Sur del Edén”
- En aquestes històries trobareu, en un llenguatge directe, pla -de vegades col·loquial- sense coloratures lingüístiques, dos principis bàsics; el somni i la compassió. Us convido, llegint-los a descobrir-los. Bon viatge, doncs. (Joan Descals) “Confieso que he soñado”
- És una tragicomèdia de tall shakesperiana, molt del gust de l’autor. Potser, com dèiem, un mirall en què veiem traços identificables amb el mateix Joseph Puig. Sí, es podria pensar que és una novel·la amb tints autobiogràfics. Commovedora i autèntica. (Paco Marfull, editor). “Al Norte y al Sur del Edén”
- El lector gaudirà amb la lectura i, sobretot, aprendrà. Perquè, com diu l’autor “que les bones idees no ens faltin mai” I al llibre, certament, no en falten. (Amadeu Petitbó, economista) “Críticas Inocentes de un joven y osado viticultor”
- Rodamón, polític i polifacètic és Joseph Puig… Aquest home que ha donat la mà a Sir Winston Churchill al 1.962 i ha fumat distesament amb els Beatles al 1.964 encara que ximple i ignorant ell, els músics ja fumaven altres coses, el seu ofici l’ha portat a viatjar comercialment venent vi per gairebé 75 països. Excepcional mostra de força i amor! Joseph, segueixes sent un exemple per a tothom. (Josep Puig Santacana) (epd) “El árbol de la Ambrosía”
- És un llibre pràctic, un llibre senzill com ell mateix, que de ben segur recordarà al lector l’estil característic de tots els llibres que ja ha publicat l’autor, Joseph Puig. (Don Miguel Torres Riera) “Diccionario Ético de Ventas de Vino”
- Aquesta vegada l´autor ens regala en forma de novel·la aquest tsunami d´emocions i esdeveniments que es precipiten desbocats en forma de lliçó de vida. (Pere Palmada – Head Sommelier) “Más allá del Tsunami”
- El dia que vaig formar de cara a Joseph era exactament com el coneixia, com ho imaginava, amb la seva capacitat intacta per destil·lar-se a cada paràgraf de les seves novel·les oa cada glop del seu vi. (Ferran Centellas -LAB Bulli) “Los Vinos de la Ira”
- En realitat, el meu xicot em felicitava per l’elecció del vi: havia estat el Cabernet Franc de Joseph Puig, a Magnum. Vaig canviar de noi, més mai de vi (Arturo Pardos Duque de Gastronia) “Tragos Cortos“
- Val la pena submergir-se en les moltes i impagables anècdotes que Puig va viure al seu costat, i li dono la raó quan comenta que va “a la recerca del temps viscut” amb el gran pioner. Aquestes anècdotes no se solen repetir dues vegades…(Josep Monje) “Don Miguel Torres Carbó -En Busca del Tiempo Vivido“
- El vencedor final és el vi: aconsegueix que tots els personatges reconeguin el seu consum assenyat com a essencial rara reconduir una situació conflictiva cap a una convivència. En definitiva: Es tracta d’una lectura per als talibans religiosos o polítics que continuen pretenent, en ple segle XXI!, incloure’l a ell, al vi, a l’avern de les drogues i prohibir-ne així el consum moderat. (Carlos Falcó, Marquès de Griñón) (epd) “Noé: Más Claro que el Vino“
- Com a postres hipotètiques, també, tornem a l’escriptor, a Puig, a la seva admiració i amor filial que va sentir, sent i té necessitat de donar a conèixer, cap al seu gran mestre Din Miguel Torres Carbó. La meva admiració per a tots dos! (Josep Monje – Restaurant “Via Veneto”) “Don Miguel Torres Carbó – En Busca Del Tiempo Vivido“
- És l’aportació inestimable d’un home extraordinari fet a si mateix, amb tenacitat i amb orgull i alhora amb frescor, amabilitat i afecte (Agustí Torelló Mata) “La Discreta Arrogancia del Mundo del Vino“
- Joseph acumula totes les petxines de la platja, les aclareix, les col·loca en línia recta una al costat de l’altra i les confronta amb un món actual que, als ulls, s’ha desviat del món… (Ferrán Centelles – Lab Bulli) “Los Vinos de la Ira “que no las uvas de la ira“